Inundabilitat. Quina la del riu o la dels barrancs?

Ha passat un any de la DANA a València i el trist record de les 229 morts, les grans destrosses ocasionades, el cost econòmic i la ruïna que suposarà per a moltes famílies fa que no es pugui oblidar de cap manera la irresponsabilitat, negligència i culpabilitat d’uns dirigents polítics (PP) que, un any després, no han tingut la dignitat de dimitir i fer front a la responsabilitat penal que se’n derive.

Aquest fet em torna a recordar que a les Terres de l’Ebre de gotes fredes similars a la DANA de València també n’hem tingut. Per no anar més lluny, podríem recordar les del 2018, el Gloria el 2020, 2021, 2023, 2024 o la més recent Alice del 12 d’octubre d’aquest mateix any, en què les comarques del Montsià i Baix Ebre -principalment- hem patit inundacions devastadores. Tota una sèrie de catàstrofes naturals, agreujades per la manca de manteniment dels barrancs i rieres o de la manca de canvis estructurals en estructures viàries i de regadius que taponen el seu desguàs i que ha posat en evidència la fragilitat del nostre entorn natural i les conseqüències que comporta sobre la trama urbana que hi ha al seu entorn.

Però en aquest cas -en la inundabilitat dels barrancs- no hi ha una normativa específica i clara que delimite una Zona de Flux Preferent (ZFP) com sí que hi ha amb els rius i, per tant, que el desenvolupament del seu entorn estigui regulat, no només amb la normativa urbanística de cada municipi sinó, també, per un pla específic de barrancs, perquè ni a València va sortir el Túria ni aquí el riu Ebre. De fet, des de l’any 1962, l’Ebre no ha inundat la delimitació que marca la ZFP però sí que, de vegades, s’utilitza el terme “inundabilitat” de forma esbiaixada i partidista per a justificar quines obres no es volen fer, com és en el cas del nou Hospital Universitari a Tortosa i altres -Llar d’infants, escoles públiques, centres comercials, parc de Bombers, Pavellons multiús, campus Universitaris…- ja està bé que s’hagin fet en la mateixa zona inundable, quan en teoria no se’n podria fer cap. I dic en teoria perquè la mateixa normativa permet excepcionalitats a través del Reglament de Domini Públic Hidràulic, però que en el cas de l’Hospital Universitari des de Barcelona ens diuen que no es fa, i punt.

En canvi, se’ns proposa un altre espai que no té la catalogació d’inundable, perquè no afecta la ZFP del riu, però sí dels barrancs, i d’això no n’he sentit parlar ningú. El canvi climàtic és un fet i ara ja no és l’Ebre el que provoca inundacions al nostre territori, però sí que ho fan els barrancs i cal tenir-ho molt en compte. Si s’analitza l’orografia del terreny, ens trobem amb pendents relativament pronunciades i barrancs que desaigüen cap a les zones més baixes, on sembla es vulgui ubicar el nou Hospital. Jo no he estudiat el terreny ni soc expert en hidrologia o geologia, però sí que em faig diverses preguntes respecte a aquest canvi d’ubicació, i més veient, com he dit abans, que les inundacions de les últimes dècades no es produeixen en el si del flux preferent del riu, sinó en les zones de barrancs i rierols, en zones de pendent i entorn de les muntanyes que envolten les nostres ciutats i pobles i entre el riu o el mar.

No conec cap estudi -no sé si l’hi ha– que garanteixi que en el moment de dur a terme el moviment de terres, explanació, anivellament i delimitació dels 84.000 m2 de superfície on es vol ubicar el nou Hospital Universitari a Tortosa no quedin afectats els barrancs i rierols que en aquella zona hi ha i que avui desaigüen sense massa dificultat, però que en una alteració del terreny tan important com s’ha de dur a terme dubto que no quedin afectats. I ja coneixem que passa si a un barranc se li tapona o desvia el seu curs i, per tant, se li impedeix de desaiguar. Per això em pregunto com afectaria una gota freda al vessant sud del Coll de l’Alba i la Serra de Coll Redó afectant directament els barrancs de la Llet i la Petja i tots els barranquets que hi ha entre l’un i l’altre? Per això crec que seria interessant que el nou Pla director de Barrancs que ha anunciat el delegat del Govern, tingui també present no només aquells barrancs que ja han demostrat -de fa anys- la seva perillositat, sinó també aquells que poden afectar una zona en la qual es vol dur a terme una gran transformació urbanística que alterarà l’actual configuració hidrològica i paisatgística.

Així -els actuals governants- podran entendre, entre altres qüestions, perquè s’ha criticat la relocalització del futur Hospital de les Terres de l’Ebre, i quan diuen “allò que podia semblar un canvi tècnic és, en realitat, una decisió carregada de simbolisme i sentit comú” no és res més que una decisió política per allargar la possibilitat de tindre el nou Hospital Universitari de les Terres de l’Ebre en un temps prudencial, perquè “governar pensant en els pròxims cent anys” (Psc dixit) és fugir de les responsabilitats actuals. El qual em ratifica que l’actual govern de la Generalitat no té cap voluntat de dur a terme les obres del nou Hospital Universitari a Tortosa ni ara ni en la pròxima dècada.